13 agosto 2012

eskerrik asko maittie


no val la pena parlar podent sentir. somriu. respira i viu. gaudeix de cada color de cada bategar. és tan especial. va ser tan especial que era impossible no tremolar.los nervis ens mataven però una abraçada ho curava tot. hi ha vegades que els contes de nens tenen raó i els somnis es fan realitat. tot era màgic entre rialles sobre magnadalenas y pollos. 

et torbare molt a faltar però mai podrem oblidar. tenir-te al meu costat durant cinc minuts és el millor que m'ha pogut passar


4 comentarios:

SinRespirar; dijo...

Decile a la zorra esa que no se desaparezca. Besito nahi

annituuh' dijo...

soy un gigante:3

annituuh' dijo...
Este comentario ha sido eliminado por el autor.
annituuh' dijo...

No val la pena parlar poden-te sentir. Encara puc veure com baixaves les escales i et llançaves als meus braços corrent en mig de tots aquells garrulos i els seus oooooooooooooooooooooooooh. Puc sentir els nervis i les esperes. I tot el meu cos demanant-me que no marxés. Tocar-te, abraçar-te i fer-te petons. Passar fred per no voler abusar més de la teva generositat. Desitjar-te tal com diu el teu nom. Et nahiejo pitxina! Ven bé haver-te conegut, és el millor record que m'emporto d'aquest estiu.
maite zaitut a tu amb tot tot tooot el meu cor!